El dilluns, 17 de desembre de 2007, se celebrà, al local social del carrer Balmes, el dinar de Nadal d’Atenea, l’Associació de Dones Corberenques. La taula, amb estovalles amb cristalls de neu i pares Noël, i decorada amb espelmes daurades i altres motius nadalencs, feia un goig extraordinari. I les vint-i-cinc sòcies que assistiren al dinar gaudiren d’un àpat magnífic, a base de canelons amb bolets, bacallà amb espinacs i fruits secs, i una crema catalana a la qual hauríem donat millor nota si hagués estat una mica més moreneta, encara que no arribés a “cremada”.
El menú, regat amb vins de qualitat i cava del nostre, tingué un afegitó deliciós: un pastís artesà ofert per la reconeguda cuinera Maria Punter, que fou molt celebrat i del qual no en quedà ni una engruna. Òbviament, no hi faltà el cafè ni el tallat per a qui en volgués, tot i que la manipulació de la cafetera causà algun ensurt a les esforçades voluntàries.
Com és costum, l’Associació complimentà les monitores i els agraí la seva tasca tot oferint a cadascuna un petit obsequi.
El menú, regat amb vins de qualitat i cava del nostre, tingué un afegitó deliciós: un pastís artesà ofert per la reconeguda cuinera Maria Punter, que fou molt celebrat i del qual no en quedà ni una engruna. Òbviament, no hi faltà el cafè ni el tallat per a qui en volgués, tot i que la manipulació de la cafetera causà algun ensurt a les esforçades voluntàries.
Com és costum, l’Associació complimentà les monitores i els agraí la seva tasca tot oferint a cadascuna un petit obsequi.
Però d’allà ningú no en sortí amb les mans buides: cada sòcia assistent trobà davant del seu plat una bosseta molt bonica, a l’interior de la qual hi havia un clauer perquè no perdem la clau de l’amistat, uns caramels per endolcir-nos la vida, i un bocí de carbó perquè ser bones cada dia no és tan fàcil!
Per acabar el capítol de regals, es rifà una preciosa peça d’artesania, gentilesa de la monitora Montserrat Sitjes i Carreres, que anà a parar a les mans d’aquesta afortunada cronista.
No hi hagué discursos, però sí gran xerinola, i la tradicional cantada de nadales i villancets.
Feliç Nadal a tothom!
Per acabar el capítol de regals, es rifà una preciosa peça d’artesania, gentilesa de la monitora Montserrat Sitjes i Carreres, que anà a parar a les mans d’aquesta afortunada cronista.
No hi hagué discursos, però sí gran xerinola, i la tradicional cantada de nadales i villancets.
Feliç Nadal a tothom!
